Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats

• No existeix valor de referència per als immobles rústics amb construcció, per exclosos de l'àmbit d'aplicació del règim en virtut del qual s'han determinat els valors de referència per a 2022
• Tampoc existeix valor de referència per als immobles que no es troben inclosos en l'àmbit d'aplicació de la corresponent resolució de la Direcció General del Cadastre sobre elements precisos per a la determinació del valor de referència, o quan concórreguen les causes de tipus tècnic que es prevegen en aquesta.
• En el seu cas, i quan així es justifica per la Direcció General del Cadastre, no existeix valor de referència quan l'immoble es troba inclòs en algun dels plans de treballs de valoració cadastral, manteniment, actualització, regularització o inspecció de la Direcció General del Cadastre, o està sent objecte d'un procediment d'incorporació d'alteracions al Cadastre, amb la finalitat de garantir la correspondència de la seua descripció cadastral amb la realitat immobiliària.

Els factors de minoració són coeficients aplicables en la determinació dels valors de referència individualitzats dels immobles, que garantixen que estos no superen els valors de mercat.

Els mòduls de valor mitjà dels mapes de valors per a 2022, a partir dels quals es calculen els valors de referència dels immobles, es corresponen amb els preus mitjans del mercat de compravendes immobiliàries efectivament realitzades en el territori.

Els factors de minoració servixen per a absorbir les fluctuacions del mercat que puguen produir-se en l'exercici 2022, i en atenció a l'ús fiscal dels valors de referència com a base imposable dels Impostos sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats i sobre Successions i Donacions, s'utilitzen en el càlcul individualitzat d'estos.

El dia 29 d'octubre de 2021 s'han publicat en la Seu Electrònica del Cadastre (www.sedecatastro.gob.es), les següents resolucions:

• Resolució de la Direcció General del Cadastre, sobre elements precisos per a la determinació dels valors de referència dels béns immobles urbans de l'exercici 2022.
• Resolució de la Direcció General del Cadastre, sobre elements precisos per a la determinació dels valors de referència dels béns immobles rústics de l'exercici 2022.

Aquestes resolucions tenen per objecte detallar la manera d'individualitzar el valor de referència de cada immoble a partir dels mòduls de valor mig corresponents, per mitjà de coeficients i regles de càlcul.

A més de la seua funció descriptiva, el valor de referència de cada immoble servirà com a base imposable dels Impostos sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP i AJD) i sobre Successions i Donacions (ISD).

Quan una operació de transmissió d'un immoble estiga subjecta a un d'estos impostos, el valor de referència d'este immoble serà la base imposable de l'impost corresponent.

El valor de referència no pot superar el valor de mercat, per al que s'empren factors de minoració en la seua determinació, de manera que el seu ús com a base imposable no implica un augment de la tributació.

No obstant això, si el valor declarat, el preu o la contraprestació pagada són superiors al valor de referència de l'immoble, es prendrà com a base imposable la major d'estes magnituds.

Així, el valor de referència de l'immoble serà la base mínima de tributació en estos impostos.

A més, en el supòsit de subjecció a l'ITP i AJD en la modalitat d'actes jurídics de les primeres còpies d'escriptures públiques que tinguen per objecte immobles, quan la base imposable es determine en funció del valor d'estos, este no podrà ser inferior al seu valor de referència.

Finalment, quan el valor de referència haja sigut base imposable en el tribut que grave l'adquisició d'un immoble, este es tindrà en compte per a aplicar la regla de determinació de la base imposable de l'Impost sobre el Patrimoni al qual en el seu cas, s'estiga subjecte. Per tant, el valor de referència només podrà afectar l'Impost sobre el Patrimoni en el que es referisca a immobles adquirits a partir d'1 de gener de 2022, en cap cas al patrimoni preexistent.

Detall de les claus de tarifa concretes a incloure en el model 600.

(*) Tarifa article 43 text refós de la Llei de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.

• La cancel·lació d'un préstec hipotecari és una operació subjecta a l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, modalitat actes jurídics documentats.
• No obstant això, s'estableix l'exempció general per a estes operacions. Per això, encara que no existisca l'obligació de pagament de cap quantitat s'ha de fer el tràmit d'autoliquidació i presentació d'aquest davant l'Administració Tributària.
• La presentació és un requisit previ ineludible per a la posterior inscripció de l'escriptura de cancel·lació del préstec hipotecari en el Registre de la Propietat competent, atés el lloc d'ubicació del bé immoble.

Detall dels beneficis fiscals.

El valor de referència no afecta al valor cadastral vigent de cap manera.

No té cap efecte en l'Impost sobre Béns Immobles, i tampoc en la resta dels impostos que tenen el valor cadastral com a base imposable.

El valor de referència dels immobles es determinarà, any a any, per aplicació de mòduls de valor mitjà, basats en els preus de totes les compravendes d'immobles efectivament realitzades davant notari o inscrites en el Registre de la Propietat, i obtinguts en el marc dels informes anuals del mercat immobiliari que elabora la Direcció General del Cadastre.

Estos mòduls s'assignaran als productes immobiliaris representatius per zones del territori anomenades àmbits territorials homogenis de valoració, i es correspondran amb els preus mitjans de les compravendes.

En el cas de béns immobles urbans, la Direcció General del Cadastre calcularà el valor de referència d'un immoble concret a partir del mòdul de valor mitjà aplicable en l'àmbit en el qual se situe, tenint en compte les diferències de categories, antiguitat i estat de conservació entre este immoble i el producte immobiliari representatiu al qual es referisca el mòdul. Per a això s'usarà, transitòriament, la normativa de valoració cadastral.

En el cas de béns immobles rústics sense construcció, el valor de referència es calcularà a partir del mòdul de valor mitjà, en funció de les seues característiques, i dels factors correctors per localització, agronòmics i socioeconòmics que es determinen en l'informe anual del mercat immobiliari corresponent.

En tot cas, amb la finalitat que els valors de referència no superen els valors de mercat, s'aplicaran els factors de minoració que es determinen mitjançant Ordre Ministerial.

Els mòduls de valor mitjà aplicables en cada cas es publicaran anualment, en forma de mapes de valors, en la Seu Electrònica del Cadastre (www.sedecatastro.gob.es). En esta Seu serà possible consultar els imports dels mòduls, les característiques dels productes immobiliaris representatius, i la delimitació dels àmbits territorials.

La manera d'individualitzar el valor de referència de cada immoble a partir dels mòduls de valor mitjà corresponents, per mitjà de coeficients i regles de càlcul, es detallarà en resolucions anuals de la Direcció General del Cadastre, que també es publicaran en la Seu Electrònica del Cadastre (www.sedecatastro.gob.es).

Abans de la seua aprovació, estes resolucions se sotmeten a un tràmit d'audiència col·lectiva, perquè, conegudes per tots els interessats, estos puguen formular al·legacions i presentar quantes proves consideren oportunes.

Una vegada aprovades, i durant el termini d'un mes, contra estes es pot interposar reclamació economicoadministrativa davant el Tribunal Economicoadministratiu Central o, potestativament i amb caràcter previ, recurs de reposició davant la Direcció General del Cadastre.

El lloguer d'un habitatge està subjecte a l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, per la modalitat de Transmissions Patrimonials Oneroses (TPO).

No obstant això, des del 5 de març de 2019 s'aplica l'exempció al pagament d'este impost per arrendament d'habitatge habitual.

Encara que no existisca obligació de pagament de cap quantitat en estar exempt, haurà de realitzar la presentació de l'impost a títol de contribuent, l'arrendatari (inquilí), sent a més requisit previ, haver presentat este model amb anterioritat a l'aplicació d'uns certs beneficis fiscals relacionats amb l'arrendament d'habitatge.

• En el cas que no hi haguera excés d'adjudicació: l'operació quedaria subjecta i exempta de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITPAJD), per la modalitat de Transmissions Patrimonials. Encara que no existisca obligació de pagament de cap quantitat en estar exempt, haurà de realitzar la presentació de l'impost a títol de contribuent.
• En el cas que hi haguera excés d'adjudicació: tributarà segons la naturalesa dels béns adjudicats.

Els valors de referència dels immobles, que hagen de fer efecte en 2022, estan disponibles en la Seu Electrònica del Cadastre (www.sedecatastro.gob.es).

La Seu Electrònica del Cadastre oferix la possibilitat de consultar i certificar el valor de referència d'un immoble a una determinada data. Per a accedir a la consulta, el ciutadà haurà d'identificar-se, per mitjà de les dades del seu Document Nacional d'Identitat, amb certificat digital, o a través de Cl@ve.

En esta Seu, els titulars cadastrals també poden conéixer els elements que s'han aplicat en la determinació individualitzada del valor de referència dels seus immobles.

Així mateix, els valors de referència són facilitats a través de la Línia Directa del Cadastre (telèfons d'atenció telefònica 91 387 45 50 i 902 37 36 35) i en les Gerències del Cadastre, a les quals es pot acudir prèvia petició de cita en els assenyalats telèfons. Per a això, el ciutadà haurà d'identificar-se, per mitjà de les dades del seu Document Nacional d'Identitat.

1. En les escriptures, actes i testimonis gravats per la quota fixa d'actes jurídics documentats, documents notarials, si s'autoritzen o atorguen a la Comunitat Valenciana.
2. En la resta de casos, d'acord amb l'ordre d'aplicació següent:
   • Si hi h a algun concepte subjecte a quota gradual d'AJD, documents notarials; si el registre on s'inscriuen o anoten els béns o actes radica a la Comunitat Valenciana.
   • Si l'acte es refereix a operació societària, quan es complisca alguna de les regles següents per ordre d'aplicació preferent:
     • Que l'entitat tinga el domicili fiscal a la Comunitat Valenciana.
     • Que l'entitat tinga el domicili social a la Comunitat Valenciana sempre que la seu de la direcció efectiva no estiga situada en l'àmbit territorial d'una altra administració tributària d'un estat membre de la Unió Europea o, si ho està, que l'estat no grave l'operació societària amb un impost semblant.
     • Que l'entitat efectue a la Comunitat Valenciana operacions del seu tràfic, quan la seu de direcció efectiva i el domicili social no es troben situats en l'àmbit territorial d'una altra administració tributària d'un estat membre de la Unió Europea o, si ho està, que l'estat no grave l'operació societària amb un impost semblant.
   • Si l'acte o document no té liquidació ni per quota gradual d'AJD, documents notarials, ni per OS, s'apliquen les següents regles en funció de la naturalesa de l'acte o contracte documentat o dels béns als quals es referisca:
     • En les transmissions i els arrendaments de béns immobles, constitució i cessió de drets reals, fins i tot de garantia sobre aquests, si és a la Comunitat Valenciana on radiquen els béns.
     • En la constitució d'hipoteca mobiliària o penyora sense desplaçament o que es referisca a vaixells o aeronaus, si el registre mercantil o d'hipoteca mobiliària i penyora sense desplaçament en què s'hagen d'inscriure aquests actes radica a la Comunitat Valenciana.
     • En la transmissió de béns mobles, semovents o crèdits, així com la constitució i la cessió de drets reals sobre aquests, si l'adquirent té la seua residència habitual quan siga persona física o el seu domicili fiscal quan siga persona jurídica a la Comunitat Valenciana.
     • En la transmissió de valors, si a la Comunitat Valenciana es formalitza l'operació.
     • Quan exclusivament es tracte de la constitució de préstecs simples, fiances, arrendaments no immobiliaris i pensions, si el subjecte passiu té la seua residència habitual o domicili fiscal, segons es tracte de persones físiques o jurídiques, a la Comunitat Valenciana.
     • Quan es tracte de documents relatius a concessions administratives de béns, execucions d'obres o explotacions de serveis, si aquests radiquen, s'executen o es presten a la Comunitat Valenciana. Les mateixes regles són aplicables quan es tracte d'actes i negocis administratius que tributen per equiparació a les concessions administratives.
       • Quan les concessions d'explotació de béns superen l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, el rendiment correspon a totes aquelles a l'àmbit de les quals s'estenga la concessió, i s'ha de calcular el que correspon a cada una en proporció a l'extensió que ocupe en cada una de les comunitats implicades.
       • Quan les concessions d'execució d'obres superen l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana el rendiment correspon a totes aquelles a l'àmbit de les quals s'estenga la concessió, i s'ha de calcular el que correspon a cada una en proporció a l'import estimat de les obres que s'han d'efectuar en cada una de les comunitats implicades.
       • Quan les concessions d'explotació de serveis superen l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, el rendiment correspon a totes aquelles a l'àmbit de les quals s'estenga la concessió, i s'ha de calcular el que correspon a cada una en funció de la mitjana aritmètica dels percentatges que representen la seua població i la seua superfície sobre el total de les comunitats implicades.
       • Quan es tracte de concessions mixtes que superen l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, el rendiment correspon a totes aquelles a l'àmbit de les quals s'estenga la concessió, i s'ha de calcular el que correspon a cada una per mitjà de l'aplicació dels criteris recollits en els tres paràgrafs anteriors a la part corresponent de la concessió.
   • En les anotacions preventives quan l'òrgan registral davant del qual es produïsquen tinga la seu al territori de la Comunitat Valenciana.
   • En les lletres de canvi i documents que les suplisquen o realitzen funció de gir, així com en els pagarés, bons, obligacions i títols anàlegs a què es refereix l'article 33 del text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1993, de 24 de setembre, quan el seu lliurament o emissió tinga lloc al territori de la Comunitat Valenciana; si el lliurament o emissió ha tingut lloc a l'estranger, quan el primer tenidor o titular tinga la residència habitual o el domicili fiscal al territori de la Comunitat Valenciana.

Podeu efectuar una consulta interactiva de les oficines competents, segons el tipus d'operació que hàgeu de fer.

Supòsit general

El termini general per a la presentació de l'autoliquidació, juntament amb el document o la declaració escrita substitutiva del document, serà d'un mes, comptat des del dia en què es cause l'acte o contracte.

Supòsits especials

1. En el supòsit especial de consolidacions de domini en el nus propietari per defunció de l'usufructuari, el termini serà de sis mesos, comptats des del dia de la defunció de l'usufructuari o des d'aquell en què adquirisca fermesa la declaració de defunció.
2. En el supòsit de transmissions patrimonials oneroses en les quals el contribuent siga un empresari o professional i que tinguen per objecte béns mobles adquirits a particulars per a la seua revenda, excepte valors mobiliaris i mitjans de transport usats no destinats al seu aferrallament, el termini de presentació serà els vint primers dies naturals del mes següent al període de liquidació que corresponga (que coincidirà amb el trimestre natural). No obstant això, l'autoliquidació corresponent a l'últim període de l'any es presentarà durant els trenta primers dies naturals del mes de gener de l'any següent.
3. Quan amb posterioritat a l'aplicació d'un benefici fiscal es produïsca la pèrdua del dret a la seua aplicació per incompliment dels requisits al fet que estiguera condicionat, s'haurà de presentar l'autoliquidació corresponent en el termini d'un mes comptat des del dia en què s'haguera produït l'incompliment. La regularització que es practique inclourà la part de l'impost que s'haguera deixat d'ingressar com a conseqüència de l'aplicació del benefici fiscal, així com els interessos de demora.

• En el cas que no s'haja efectuat un requeriment previ per part de l'Administració, i de l'autoliquidació resulte un import a ingressar, s'aplicaran els següents recàrrecs (article 27 Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària)
  • Fins a 1 mes: 1%
  • Entre 1 mes i 1 dia i 2 mesos: 2%
  • Entre 2 mesos i 1 dia i 3 mesos: 3%
  • Entre 3 mesos i 1 dia i 4 mesos: 4%
  • Entre 4 mesos i 1 dia i 5 mesos: 5%
  • Entre 5 mesos i 1 dia i 6 mesos: 6%
  • Entre 6 mesos i 1 dia i 7 mesos: 7%
  • Entre 7 mesos i 1 dia i 8 mesos: 8%
  • Entre 8 mesos i 1 dia i 9 mesos: 9%
  • Entre 9 mesos i 1 dia i 10 mesos: 10%
  • Entre 10 mesos i 1 dia i 11 mesos: 11%
  • Entre 11 mesos i 1 dia i 12 mesos: 12%
  • Més de 12 mesos: 15% + Interessos de demora del art. 26 de la Ley General Tributaria.
• L'import del recàrrec es reduirà en el 25 % sempre que s'efectue l'ingrés de la totalitat del deute juntament amb el recàrrec minorat per la reducció del 25%, en el termini voluntari indicat en el document de pagament facilitat a l'interessat (articul 62.2 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària), o en el seu cas, es realitze l'ingrés degut en el termini o terminis fixats en l'acord d'ajornament o fraccionament del deute tributari.

La presentació s'ha de fer en el model oficial 600.

Una vegada emplenat en línia el model amb el programa *Sar@ 2, haurà de realitzar en pagament en qualsevol de les entitats financeres col·laboradores i presentar el model, sol·licitant cita prèvia en la Delegació, o sense cita en l'Oficina Liquidadora corresponent.

Detall de la documentació que s'ha d'aportar juntament amb el model 600.

Els deutes tributaris derivats de les obligacions corresponents de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats poden ser ajornats o fraccionats, a sol·licitud dels obligats tributaris, d'acord amb:

• Règim general. Les normes generals sobre ajornament i fraccionament de pagament (articles 48 i següents del Reial decret 939/2005, de 29 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament general de recaptació)
• Regles especials d'ajornament i fraccionament previstes en la normativa de l'impost.
• Més informació i models d'ajornament i fraccionament.

• Quan l'adquisició de l'habitatge nou estiga subjecta a l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) l'escriptura pública de compravenda quedarà subjecta a l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats en la modalitat actes jurídics documentats (AJD).
• Estarà obligat al pagament de l'impost a títol de contribuent el comprador de l'habitatge nou.

• L'adquisició d'un habitatge usat està subjecta a l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, la modalitat transmissions patrimonials oneroses (TPO).
• S'entén per habitatge usat aquell que siga objecte d'una segona o ulterior transmissió.
• Estarà obligat al pagament de l'impost a títol de contribuent el comprador de l'habitatge usat.

• La constitució d'un préstec hipotecari que finance l'adquisició d'un habitatge nou o usat quedarà subjecta a l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, per la modalitat actes jurídics documentats (AJD).
• Estarà obligat al pagament de l'impost a títol de contribuent el prestador, és a dir, el creditor hipotecari.

• La constitució d'una societat, en principi, ha de quedar subjecta a l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, per la modalitat operacions societàries (OS).
• No obstant això, des del 3 de desembre del 2010, després de la modificació dels beneficis fiscals, s'estableix l'exempció general per a: la constitució de societats, l'augment de capital, les aportacions que efectuen els socis que no suposen augment de capital i el trasllat a Espanya de la seu de direcció efectiva o del domicili social d'una societat quan ni l'una ni l'altre estigueren prèviament situats en un estat membre de la Unió Europea.
• Estarà obligada a presentar l'impost a títol de contribuent, independentment de les estipulacions establides per les parts en contra, la societat que es constitueix.

• Les operacions de préstec entre particulars estan subjectes a l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, en la modalitat transmissions patrimonials oneroses.
• No obstant això, s'estableix l'exempció general per a aquestes operacions. Per això, de manera anàloga al que s'ha indicat en la constitució de societats, hi ha l'obligació de presentar l'autoliquidació exempta davant de l'Administració tributària encara que no es pague res per l'impost.
• Per a tramitar l'impost s'ha de redactar un contracte de préstec. No és imprescindible la formalització en escriptura notarial, hi ha prou amb el document privat en què consten tots els acords pactats entre les parts.
• L'obligat a la presentació de l'autoliquidació exempta de l'impost a títol de contribuent és el prestatari, és a dir, el deutor en el contracte de préstec.

• La subrogació (substitució) del creditor d'un préstec hipotecari per un altre creditor és una operació subjecta a la quota gradual de la modalitat d'actes jurídics documentats, ja que suposa una novació de la primitiva obligació.
• No obstant això, en virtut del que es preveu en la Llei 2/1994, de 30 de març, sobre Subrogació i Modificació de Préstecs Hipotecaris, estarà exempta de la modalitat gradual de l'impost si es complixen simultàniament les següents dues condicions:
  • El creditor és una entitat financera de les referides en l'article 2 de la Llei 2/1981, de 25 de març, de Regulació del Mercat Hipotecari.
  • La modificació es refereix, exclusivament, a les condicions del tipus d'interés inicialment pactat o vigent, a l'alteració del termini del préstec, o als dos.

• Les operacions de "reestructuració". Als efectes del gravamen sobre operacions societàries, tindran la consideració d'operacions de reestructuració les operacions de fusió, escissió, aportació d'actius i bescanvi de valors definides en els actuals articles 76, apartats 1, 2, 3 i 5 i en l'article 87 de la vigent Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'Impost sobre Societats.
• L'augment de capital amb càrrec a la reserva constituïda exclusivament amb prima d'emissió d'accions.
• La modificació de societats per canvi total o parcial de l'objecte social.
• La pròrroga del termini de duració de la societat.
• La transformació de societats.
• Canvi de domicili social, canvi d'administrador i qualsevol altra modificació d'estatuts.
• La disminució de capital, si l'operació no dóna lloc a devolució de béns o drets als socis, estarà subjecta però sense gravamen efectiu per falta de base imposable.

Lloc i terminis d'ingrés

L'import del deute es podrà ingressar en qualsevol entitat col·laboradora de la Generalitat Valenciana en la recaptació d'ingressos, i per a fer-ho s'haurà de presentar la carta de pagament.

El pagament es podrà efectuar en diners de curs legal o per mitjà de banca per internet, banca electrònica, caixers automàtics i altres mitjans de pagament autoritzats per la Conselleria d'Hisenda, Economia i Administració Pública, i que en cada moment tinga habilitats cada entitat col·laboradora.

S'haurà d'efectuar el pagament del deute en període voluntari en els terminis següents:

• Si se us ha notificat la liquidació entre els dies 1 i 15 del mes, des de la data de recepció de la notificació fins al dia 20 del mes posterior o, si aquest no és hàbil, fins a l'immediat hàbil següent.
• Si se us ha notificat la liquidació entre els dies 16 i últim del mes, des de la data de notificació fins al dia 5 del segon mes posterior o, si aquest no és hàbil, fins a l'immediat hàbil següent.

Si acaben aquests terminis sense que s'haja efectuat l'ingrés, s'exigirà el deute pel procediment de constrenyiment sobre el patrimoni de l'obligat al pagament.

Recursos i sol·licituds

• Recurs de reposició. En el termini d'un mes comptat a partir de l'endemà de la notificació de l'acte recurrible o del següent a aquell en què es produïsquen els efectes del silenci administratiu. S'ha d'interposar, si és el cas, amb caràcter previ a la reclamació economicoadministrativa i davant de l'òrgan que va dictar l'acte recorregut.
• Reclamació economicoadministrativa. En el termini d'un mes a comptar de l'endemà de la notificació de l'acte impugnat o del següent a aquell en què es produïsquen els efectes del silenci administratiu. S'ha d'interposar davant del Tribunal Economicoadministratiu Regional de València, que resoldrà en primera o única instància, segons la quantia de la reclamació. No obstant això, si l'import que és objecte de reclamació és superior a 150.000 euros, amb caràcter general, o a 1.800.000 euros, si es refereix a comprovacions de valor o a la fixació de valors o bases imposables, també es pot presentar, alternativament, davant del Tribunal Economicoadministratiu Central.

  L'escrit s'ha de dirigir a l'oficina que corresponga de l'ATV, la qual el remetrà al tribunal competent.

  Si la reclamació economicoadministrativa es tramita pel procediment abreujat, les al·legacions necessàriament s'han de contindre en el mateix escrit d'interposició i, a més, s'ha d'adjuntar una còpia de l'acte que s'impugna i les proves que es consideren oportunes.