Successions i Donacions
Com es determina el valor de referència dels immobles?
On i com puc conéixer el valor de referència del meu immoble a una determinada data?
- No existeix valor de referència per als immobles rústics amb construcció, per exclosos de l'àmbit d'aplicació del règim en virtut del qual s'han determinat els valors de referència per a 2022
- Tampoc existeix valor de referència per als immobles que no es troben inclosos en l'àmbit d'aplicació de la corresponent resolució de la Direcció General del Cadastre sobre elements precisos per a la determinació del valor de referència, o quan concórreguen les causes de tipus tècnic que es prevegen en aquesta.
- En el seu cas, i quan així es justifica per la Direcció General del Cadastre, no existeix valor de referència quan l'immoble es troba inclòs en algun dels plans de treballs de valoració cadastral, manteniment, actualització, regularització o inspecció de la Direcció General del Cadastre, o està sent objecte d'un procediment d'incorporació d'alteracions al Cadastre, amb la finalitat de garantir la correspondència de la seua descripció cadastral amb la realitat immobiliària.
Què és el valor de referència d'un immoble?
Què puc fer si no estic d'acord amb el valor de referència del meu immoble?
Què són els factors de minoració aprovats per l'Ordre Ministerial HFP/1104/2021, de 7 d'octubre?
Què són els mapes de valors publicats en la Seu Electrònica del Cadastre?
- Es divideix el territori de cada municipi en zones anomenades àmbits territorials homogenis.
- Es defineix el producte immobiliari representatiu en cada àmbit, per a cada ús: immoble les característiques constructives del qual i de superfície són típiques en aquest.
- Es calcula un mòdul de valor mitjà per a cada producte immobiliari, a partir dels preus de totes les compravendes d'immobles produïdes.
- D'aquesta manera, en el mapa urbà residencial, en cada àmbit es mostren les característiques de l'habitatge representatiu, i el valor mitjà en euros per metre quadrat de construcció (en el cas d'habitatges aïllats o apariats o de pisos) i en euros (habitatges unifamiliars). En el cas del mapa urbà de garatge-aparcament, en cada àmbit assenyala en euros el valor mitjà de la plaça de garatge típica.
- Es divideix el territori de cada Comunitat Autònoma en àmbits territorials homogenis: zones geogràfiques que engloben diversos municipis.
- S'obtenen els mòduls de valor mitjà en euros per hectàrea per cada grup de cultius similars en cada àmbit, a partir dels preus de totes les compravendes produïdes.
- Així, en el mapa rústic, ofereixen, en cada àmbit format per agrupació de municipis, el valor mitjà en euros per hectàrea de cada cultiu representatiu.
El dia 29 d'octubre de 2021 s'han publicat en la Seu Electrònica del Cadastre (www.sedecatastro.gob.es), les següents resolucions:
- Resolució de la Direcció General del Cadastre, sobre elements precisos per a la determinació dels valors de referència dels béns immobles urbans de l'exercici 2022.
- Resolució de la Direcció General del Cadastre, sobre elements precisos per a la determinació dels valors de referència dels béns immobles rústics de l'exercici 2022.
Aquestes resolucions tenen per objecte detallar la manera d'individualitzar el valor de referència de cada immoble a partir dels mòduls de valor mig corresponents, per mitjà de coeficients i regles de càlcul.
Quina funció té el valor de referència i a quins impostos afecta?
Quines diferències existeixen entre el valor cadastral i el valor de referència dels immobles?
Com es calcula la base imposable?
Herència
La base imposable estarà constituïda pel valor net de l'adquisició individual de cada contribuent, entenent-se com a tal, el valor dels béns i drets minorat per les càrregues (article 12 de la Llei 29/1987) deutes (article 13 de la Llei 29/1987) i despeses (article 14 de la Llei 29/1987) que foren deduïbles. A aquest import s'afegirà el valor de l'aixovar domèstic (article 15 de la Llei 29/1987) així com el valor dels béns que resultaren adicionables. (Ley 29/1987, de 18 de diciembre, del Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones)
- Accés al simulador de béns immobles de naturalesa urbana. Disponible en aquest enllaç.
- Accés al simulador de béns immobles de naturalesa rústica. Disponible en aquest enllaç.
- Accés al nostre servei de simulació per a determinar el valor fiscal del vehicle.
Donació
La base imposable serà el valor net dels béns i drets adquirits, entenent-se com a tal, el valor dels béns i drets minorat per les càrregues (article 12 de la Llei 29/1987) i deutes (article 13 de la Llei 29/1987) que foren deduïbles. (Ley 29/1987, de 18 de diciembre, del Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones)
- Accés al simulador de béns immobles de naturalesa urbana. Disponible en aquest enllaç.
- Accés al simulador de béns immobles de naturalesa rústica. Disponible en aquest enllaç.
- Accés al nostre servei de simulació per a determinar el valor fiscal del vehicle.
Assegurança de vida
Constitueix la base imposable l'import de les quantitats percebudes pel beneficiari. Aquestes quantitats s'acumulen al valor dels béns i drets que integren la porció hereditària del beneficiari quan el causant siga, al seu torn, el contractant de l'assegurança individual o l'assegurat en l'assegurança col·lectiva.
Quan l'assegurança l'haja contractada qualsevol dels cònjuges amb càrrec a la societat de guanys i el beneficiari siga el cònjuge supervivent, la base imposable estarà constituïda per la meitat de la quantitat percebuda.
En quins casos he de presentar la meua autoliquidació a la Comunitat Valenciana?
Herència
Com a regla general, quan el mort haguera residit a la Comunitat Valenciana el major període de temps dels ultims cinc anys anteriors comptats des del dia anterior a la meritació.
Com a excepcions, quan el subjecte passiu i/o causant no siguen residents a Espanya la presentació es realitza en la AEAT
Donació
Si la donació té per objecte béns immobles, quan aquests radiquen en el territori de la Comunitat Valenciana i el donatari siga resident a Espanya.
Si la donació té per objecte altres béns i drets, quan el donatari haguera residit a la Comunitat Valenciana el major període de temps dels últims cinc anys anteriors comptats des del dia anterior a la meritació.
Assegurances de vida
Quan el mort haguera residit a la Comunitat Valenciana el major període de temps dels últims cinc anys anteriors comptats des del dia anterior a la meritació.
Quan s'entén que la residència habitual es troba al territori de la Comunitat Valenciana?
- Herència i assegurances de vida. Quan el difunt s'estiga al territori de la Comunitat un nombre més gran de dies del període dels cinc anys immediatament anteriors, computats de data a data, que acabe el dia anterior a la defunció.
- Donacions. Quan el donatari s'estiga al territori de la Comunitat un nombre més gran de dies del període dels cinc anys immediatament anteriors, computats de data a data, que acabe el dia anterior a la data de meritació.
Per a determinar el període de permanència es computaran les absències temporals. Excepte si hi ha prova en contra, es considerarà que una persona física s'està al territori de la Comunitat Valenciana quan en aquest territori es trobe el seu habitatge habitual, definit habitatge habitual en els termes de la normativa reguladora de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
En quina oficina he de presentar la meua autoliquidació?
Podeu efectuar una consulta interactiva de les oficines liquidadores competents, segons el tipus d'operació que hàgeu d'efectuar, a través del següent enllaç
Què ocorre si presente l'autoliquidació fora de termini?
- En el cas que no s'haja efectuat un requeriment previ per part de l'Administració, i de l'autoliquidació resulte un import a ingressar, s'aplicaran els següents recàrrecs (article 27 Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària)
- Fins a 1 mes: 1%
- Entre 1 mes i 1 dia i 2 mesos: 2%
- Entre 2 mesos i 1 dia i 3 mesos: 3%
- Entre 3 mesos i 1 dia i 4 mesos: 4%
- Entre 4 mesos i 1 dia i 5 mesos: 5%
- Entre 5 mesos i 1 dia i 6 mesos: 6%
- Entre 6 mesos i 1 dia i 7 mesos: 7%
- Entre 7 mesos i 1 dia i 8 mesos: 8%
- Entre 8 mesos i 1 dia i 9 mesos: 9%
- Entre 9 mesos i 1 dia i 10 mesos: 10%
- Entre 10 mesos i 1 dia i 11 mesos: 11%
- Entre 11 mesos i 1 dia i 12 mesos: 12%
- Més de 12 mesos: 15% + Interessos de demora del art. 26 de la Ley General Tributaria.
- L'import del recàrrec es reduirà en el 25 % sempre que s'efectue l'ingrés de la totalitat del deute juntament amb el recàrrec minorat per la reducció del 25%, en el termini voluntari indicat en el document de pagament facilitat a l'interessat (articul 62.2 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària), o en el seu cas, es realitze l'ingrés degut en el termini o terminis fixats en l'acord d'ajornament o fraccionament del deute tributari.
Puc sol·licitar pròrroga del termini de presentació?
- Únicament en el supòsit d'adquisicions mortis-causa
- L'oficina competent per a la tramitació de l'impost podrà atorgar pròrroga per a la presentació de la documentació de l'herència per un termini de sis mesos. La sol·licitud de pròrroga ha de ser presentada dins dels cinc primers mesos del termini de presentació. S'entén concedida si transcorre un mes sense contestació per part de l'Administració. La concessió de la pròrroga implica el pagament d'interessos de demora pels dies transcorreguts des de la terminació del termini dels sis mesos inicials.
En quins supòsits se suspén el termini de presentació?
- Els terminis de presentació se suspenen únicament per litigi o procediment de divisió judicial de l'herència.
- Els hereus, en aquest cas, informaran l'Administració d'aquesta situació, presentant un escrit en la delegació o oficina liquidadora corresponent, sol·licitant la suspensió dels terminis de presentació.
- La suspensió dura fins que siga ferma la resolució definitiva que pose límit al procediment judicial. L'endemà de la fermesa judicial continuarà el termini interromput de 6 mesos per a la presentació de l'herència davant de l'Administració tributària.
En quin model s'autoliquida l'impost?
La presentació es realitza amb els models oficials 650 (successions) i 651 donacions).
Una vegada emplenat en línia el model amb el programa Sar@ o la confecció mitjançant descàrrega del model oficial en PDF, realitzat el pagament en els casos que resulte quota a pagar, haurà de presentar-lo, sol·licitant cita prèvia en la Delegació corresponent, o sense cita prèvia en l'Oficina Liquidadora competent.
Quins deutes, càrregues i despeses són deduïbles?
En una herència
Serán deduïbles:
a) Les càrregues o gravàmens de naturalesa perpètua, temporal o redimibles que apareguen directament establits sobre els béns i disminuïsquen realment la seua capital o valor; com per exemple, els censos i les pensions.
b) Els deutes que deixara contretes el causant sempre que s'acrediten i que hagueren sigut satisfetes per hereus, marmessors o administradors del cabal hereditari.
c) Els deutes amb qualsevol Administració Pública encara que corresponguen a liquidacions posteriors a la defunció.
d) Les despeses que quan la testamentària o abintestat adquirisquen caràcter litigiós s'ocasionen en interés comú de tots els hereus.
e) Les despeses d'última malaltia, enterrament i funeral.
No seran deduïbles:
a) Les càrregues que constituïsquen obligació personal de l'adquirent ni altres càrregues; com per exemple, les hipoteques i les prendes que no suposen disminució del valor del transmés.
b) Els deutes que tinguera el mort amb els hereus o els legataris de part alíquota o amb els cònjuges, ascendents, descendents o germans d'aquells encara que renuncien a l'herència.
c) Les despeses d'administració del cabal relicte.
En una donació
Seran deduïbles:
a) les càrregues o gravàmens de naturalesa perpètua, temporal o redimibles que apareguen directament establits sobre els béns i disminuïsquen realment el seu valor; com per exemple, els censos i les pensions.
b) Els deutes que estigueren garantides amb drets reals que recaiguen sobre els mateixos béns transmesos, sempre que s'haja assumit fefaentment l'obligació de pagar el deute.
No seran deduïbles:
a) Les càrregues que constituïsquen obligació personal de l'adquirent ni altres càrregues, com per exemple, les hipoteques i les prendes, que no suposen disminució del valor del transmés.
Puc sol·licitar la devolució per l'aixovar declarat incorrectament?
Per a fonamentar les sol·licituds de rectificació d'autoliquidacions amb un valor de l'aixovar declarat pel contribuent, s'haurà de provar que en la declaració de l'aixovar es va produir l'error, bé en la pròpia existència o bé en la seua valoració.
Respecte dels béns que sí que són susceptibles de generar aixovar serà exigible una prova de l'error de fet comés, i que aquesta prova siga fefaent.
Respecte dels béns que no generen aixovar pel seu destí, per no estar afectes a les necessitats personals del nucli domèstic, la seua exclusió de la base de càlcul de l'aixovar per a la rectificació de l'autoliquidació exigeix la prova del destí rellevant a aquest efecte o del seu estat que impedeix l'habitació, això és, que per si mateixos no produïsquen rendes o que es tracta de solars o terrenys urbans sense construir, immobles en construcció o en estat de ruïna declarada.
Respecte dels béns que per la seua naturalesa no generen aixovar no serà exigible la prova (diners, depòsits, etc...).
Com es valora l'aixovar domèstic?
Es presumeix que l'aixovar domèstic es valora pel 3 per 100 de l'import d'aquells béns susceptibles de generar aixovar. En tot cas són béns susceptibles de generar o tindre associat aixovar domèstic aquells que, per la seua naturalesa i ús personal, poden tindre associats "mobles, estris, útils, efectes personals i de la llar, utensilis domèstics i robes d'ús comú". I tals béns que clarament poden generar aixovar domèstic són:
a) L'habitatge habitual.
b) Els immobles urbans afectes a l'ús personal (segones residències i altres no destinats lloguer o a una activitat econòmica).
c) Les instal·lacions desmuntables d'ús personal (no destinats al lloguer o a una activitat econòmica).
d) Els immobles rústics d'ús personal (horts per a consum familiar i altres immobles rústics que no generen rendes del capital immobiliari o rendes de l'activitat econòmica), en tant que tenen associats útils, ferramentes i eines de treball.
e) Els vehicles, embarcacions i aeronaus (autocaravanes o altres vehicles o embarcacions amb habitacles) i semovents (per exemple, cavalls de munta) d'ús personal, en tant puguen tindre associats elements, com complements, mobles i útils.
Base liquidable (fins €) | Quota liquidable (€) | Resta base liquidable (fins €) | Tipus aplicable (%) |
---|---|---|---|
0 | 0 | 7.993,46 | 7'65 |
7.993,46 | 611,50 | 7.668,91 | 8'50 |
15.662,38 | 1.263,36 | 7.831,19 | 9'35 |
23.493,56 | 1.995,58 | 7.831,19 | 10'20 |
31.324,75 | 2.794,36 | 7.831,19 | 11'05 |
39.155,94 | 3.659,70 | 7.831,19 | 11,90 |
46.987,13 | 4.591,61 | 7.831,19 | 12'75 |
54.818,31 | 5.590,09 | 7.831,19 | 13'60 |
62.649,50 | 6.655,13 | 7.831,19 | 14'45 |
70.480,69 | 7.786,74 | 7.831,19 | 15'30 |
78.311,88 | 8.984,91 | 39.095,84 | 16'15 |
117.407,71 | 15.298,89 | 39.095,84 | 18'70 |
156.503,55 | 22.609,81 | 78.191,67 | 21'25 |
234.695,23 | 39.225,54 | 156.263,15 | 25'50 |
390.958,37 | 79.072,64 | 390.958,37 | 29'75 |
781.916,75 | 195.382,76 | En avant | 34'00 |
Quin coeficient multiplicador s'aplica?
Patrimoni preexistent | Grups de l'article 20 (Ley 29/1987, de 18 de diciembre, del Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones) | ||
---|---|---|---|
EN EUROS | I i II | III | IV |
De 0 fins a 390.657,88 | 1,0000 | 1,5882 | 2,0000 |
De 390.657,88 fins a 1.965.309,58 | 1,0500 | 1,6676 | 2,1000 |
De 1.965.309,58 fins a 3.936.629,28 | 1,1000 | 1,7471 | 2,2000 |
Més de 3.936.629,28 | 1,2000 | 1,9059 | 2,4000 |
Puc ajornar o fraccionar el pagament?
- Amb caràcter general qualsevol deute tributari derivat de l'Impost sobre Successions i Donacions és ajornable o fraccionable en els termes de les normes generals sobre ajornament i fraccionament de pagament (regles generals del Reglament general de recaptació), i ho ha de sol·licitar l'obligat tributari. Models generals disponibles.
- A més, en el cas particular dels deutes tributaris derivats d'adquisicions mortis causa de l'impost (herència, llegat o un altre títol successori), hi ha supòsits especials d'ajornament o fraccionament (regles especials de la normativa de l'Impost sobre Successions), i ho ha de sol·licitar l'obligat tributari. Models especials disponibles.
Lloc i terminis d'ingrés
L'import del deute es pot ingressar en qualsevol entitat col·laboradora de la Generalitat Valenciana en la recaptació d'ingressos, i per a fer-ho s'ha de presentar la carta de pagament.
El pagament es pot efectuar en diners de curs legal o per mitjà de banca per Internet, banca electrònica, caixers automàtics i altres mitjans de pagament autoritzats per la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, i que en cada moment tinga habilitats cada entitat col·laboradora.
S'ha de fer el pagament del deute en període voluntari en els terminis següents:
- Si se us ha notificat la liquidació entre els dies 1 i 15 del mes, des de la data de recepció de la notificació fins al dia 20 del mes posterior o, si aquest no és hàbil, fins a l'immediat hàbil següent.
- Si se us ha notificat la liquidació entre els dies 16 i últim del mes, des de la data de notificació fins al dia 5 del segon mes posterior o, si aquest no és hàbil, fins a l'immediat hàbil següent.
Si s'acaben aquests terminis sense que s'haja efectuat l'ingrés, s'exigirà el deute pel procediment de constrenyiment sobre el patrimoni de l'obligat al pagament.
Recursos i sol·licituds
L'escrit s'ha de dirigir a l'oficina que corresponga de la ATV, la qual el remetrà al tribunal competent.
Si la reclamació economicoadministrativa es tramita pel procediment abreujat, les al·legacions necessàriament s'han de contindre en el mateix escrit d'interposició i, a més, s'ha d'adjuntar còpia de l'acte que s'impugna i les proves que es consideren oportunes.
- Recurs de reposició. En el termini d'un mes comptat a partir de l'endemà al de la notificació de l'acte recurrible o del següent a aquell en què es produïsquen els efectes del silenci administratiu. S'ha d'interposar, si és el cas, amb caràcter previ a la reclamació economicoadministrativa i davant de l'òrgan que va dictar l'acte recorregut.
- Reclamació economicoadministrativa. En el termini d'un mes a comptar de l'endemà de la notificació de l'acte impugnat o del següent a aquell en què es produïsquen els efectes del silenci administratiu. S'ha d'interposar davant del Tribunal Economicoadministratiu Regional de València, que resoldrà en primera o única instància, segons la quantia de la reclamació. No obstant això, si l'import que és objecte de reclamació és superior a 150.000 euros, amb caràcter general, o a 1.800.000 euros, si es refereix a comprovacions de valor o a la fixació de valors o bases imposables, també es pot presentar alternativament davant del Tribunal Economicoadministratiu Central.
L'escrit s'ha de dirigir a l'oficina que corresponga de l'IVAT, la qual el remetrà al tribunal competent.
Si la reclamació economicoadministrativa es tramita pel procediment abreujat, les al·legacions necessàriament s'han de contindre en el mateix escrit d'interposició i, a més, s'ha d'adjuntar una còpia de l'acte que s'impugna i les proves que es consideren oportunes.