Successions i Donacions

Com es determina el valor de referència dels immobles?

El valor de referència dels immobles es determinarà, any a any, per aplicació de mòduls de valor mitjà, basats en els preus de totes les compravendes d'immobles efectivament realitzades davant notari o inscrites en el Registre de la Propietat, i obtinguts en el marc dels informes anuals del mercat immobiliari que elabora la Direcció General del Cadastre.
 
Aquests mòduls s'assignaran als productes immobiliaris representatius per zones del territori anomenades àmbits territorials homogenis de valoració, i es correspondran amb els preus mitjans de les compravendes.
 
En el cas de béns immobles urbans, la Direcció General del Cadastre calcularà el valor de referència d'un immoble concret a partir del mòdul de valor mig aplicable en l'àmbit en el qual se situe, tenint en compte les diferències de categories, antiguitat i estat de conservació entre aquest immoble i el producte immobiliari representatiu al qual es referisca el mòdul. Per a això s'usarà, transitòriament, la normativa de valoració cadastral.
 
En el cas de béns immobles rústics sense construcció, el valor de referència es calcularà a partir del mòdul de valor mitjà, en funció de les seues característiques, i dels factors correctors per localització, agronòmics i socioeconòmics que es determinen en l'informe anual del mercat immobiliari corresponent.
 
En tot cas, amb la finalitat que els valors de referència no superen els valors de mercat, s'aplicaran els factors de minoració que es determinen mitjançant Ordre Ministerial.
 
Els mòduls de valor mig aplicables en cada cas es publicaran anualment, en forma de mapes de valors, en la Seu Electrònica del Cadastre (www.sedecatastro.gob.es). En aquesta Seu serà possible consultar els imports dels mòduls, les característiques dels productes immobiliaris representatius, i la delimitació dels àmbits territorials. 
 
La manera d'individualitzar el valor de referència de cada immoble a partir dels mòduls de valor mig corresponents, per mitjà de coeficients i regles de càlcul, es detallarà en resolucions anuals de la Direcció General del Cadastre, que també es publicaran en la Seu Electrònica del Cadastre (www.sedecatastro.gob.es). 
 
Abans de la seua aprovació, aquestes resolucions se sotmeten a un tràmit d'audiència col·lectiva, perquè, conegudes per tots els interessats, aquests puguen formular al·legacions i presentar quantes proves consideren oportunes.
 
Una vegada aprovades, i durant el termini d'1 mes, contra aquestes es pot interposar reclamació economicoadministrativa davant el Tribunal Economicoadministratiu Central o, potestativament i amb caràcter previ, recurs de reposició davant la Direcció General del Cadastre.
 
 

On i com puc conéixer el valor de referència del meu immoble a una determinada data?

Els valors de referència dels immobles, que hagen de fer efecte en 2022, estan disponibles en la Seu Electrònica del Cadastre (www.sedecatastro.gob.es). 
La Seu Electrònica del Cadastre ofereix la possibilitat de consultar i certificar el valor de referència d'un immoble a una determinada data. Per a accedir a la consulta, el ciutadà haurà d'identificar-se, per mitjà de les dades del seu Document Nacional d'Identitat, amb certificat digital, o a través de Cl@ve.
 
En aquesta Seu, els titulars cadastrals també poden conéixer els elements que s'han aplicat en la determinació individualitzada del valor de referència dels seus immobles.
Així mateix, els valors de referència són facilitats a través de la Línia Directa del Cadastre (telèfons d'atenció telefònica 91 387 45 50 i 902 37 36 35) i en les Gerències del Cadastre, a les quals es pot acudir prèvia petició de cita en els assenyalats telèfons. Per a això, el ciutadà haurà d'identificar-se, per mitjà de les dades del seu Document Nacional d'Identitat. 
 

Per què no existeix valor de referència del meu immoble en una determinada data? Quins efectes té la inexistència del valor de referència?

Existeixen circumstàncies que impedeixen l'existència del valor de referència.  Aquest fet no té cap efecte, jurídic o fiscal, per si mateix. 
 
Les causes són de tipus jurídic-tècnic:
  • No existeix valor de referència per als immobles rústics amb construcció, per exclosos de l'àmbit d'aplicació del règim en virtut del qual s'han determinat els valors de referència per a 2022
  • Tampoc existeix valor de referència per als immobles que no es troben inclosos en l'àmbit d'aplicació de la corresponent resolució de la Direcció General del Cadastre sobre elements precisos per a la determinació del valor de referència, o quan concórreguen les causes de tipus tècnic que es prevegen en aquesta.
  • En el seu cas, i quan així es justifica per la Direcció General del Cadastre, no existeix valor de referència quan l'immoble es troba inclòs en algun dels plans de treballs de valoració cadastral, manteniment, actualització, regularització o inspecció de la Direcció General del Cadastre, o està sent objecte d'un procediment d'incorporació d'alteracions al Cadastre, amb la finalitat de garantir la correspondència de la seua descripció cadastral amb la realitat immobiliària.
 

Què és el valor de referència d'un immoble?

És el determinat per la Direcció General del Cadastre com a resultat de l'anàlisi dels preus de totes les compravendes d'immobles que es realitzen davant fedatari públic, en funció de les dades de cada immoble, obrants en el Cadastre Immobiliari. 
 
El valor de referència d'un immoble és una de les característiques econòmiques de la seua descripció cadastral. 
 
El valor de referència no superarà el valor de mercat. Per a això, s'aplicarà un factor de minoració en la seua determinació.

Què puc fer si no estic d'acord amb el valor de referència del meu immoble?

La impugnació del valor de referència només pot produir-se quan tinga efecte fiscal, i siga base imposable dels Impostos sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats o sobre Successions i Donacions. En el cas que en ocasió d'una transmissió, el valor de referència opere com a base imposable en aquests impostos, el subjecte adquirent dels immobles (subjecte passiu d'aquests immobles) pot impugnar-ho davant l'Administració tributària corresponent, en ocasió de les rectificacions de les seues autoliquidacions o de la presentació de recursos contra les liquidacions que en el seu cas es practiquen. 
 
Això no obsta perquè, en qualsevol moment, en cas de disconformitat amb les dades descriptives de l'immoble en el Cadastre, el titular cadastral present declaracions o inste, davant la Direcció General del Cadastre, els procediments cadastrals de revisió previstos en la norma

Què són els factors de minoració aprovats per l'Ordre Ministerial HFP/1104/2021, de 7 d'octubre?

Els factors de minoració són coeficients aplicables en la determinació dels valors de referència individualitzats dels immobles, que garanteixen que aquests no superen els valors de mercat.
Els mòduls de valor mitjà dels mapes de valors per a 2022, a partir dels quals es calculen els valors de referència dels immobles, es corresponen amb els preus mitjans del mercat de compravendes immobiliàries efectivament realitzades en el territori. 
Els factors de minoració serveixen per a absorbir les fluctuacions del mercat que puguen produir-se en l'exercici 2022, i en atenció a l'ús fiscal dels valors de referència com a base imposable dels Impostos sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats i sobre Successions i Donacions, s'utilitzen en el càlcul individualitzat d'aquests.
 

Què són els mapes de valors publicats en la Seu Electrònica del Cadastre?

El dia 14 d'octubre de 2021 s'han publicat en la Seu Electrònica del Cadastre (www.sedecatastro.gob.es) els mapes de valors corresponents als Informes del Mercat Immobiliari d'aquest exercici, de la Direcció General del Cadastre. Aquesta publicació és una exigència legal del procediment de determinació dels valors de referència, i en nom de la transparència, s'acompanya dels citats Informes.
 
Els mapes contenen els mòduls de valor mig aplicables per a la determinació dels valors de referència dels immobles, a partir de l'1 de gener de 2022, conforme al que s'assenyale mitjançant resolucions de la Direcció General del Cadastre a aquest efecte. Una vegada finalitzat el tràmit d'audiència pública d'aquestes, aquestes resolucions hauran de ser aprovades abans del 30 d'octubre d'aquest exercici.
 
Els mapes de valors són el primer pas, i el més important, en la determinació dels valors de referència. Els mapes reflecteixen el comportament de tot el mercat de compravendes d'immobles realitzades davant notari, de manera que per a l'immoble representatiu en cada àmbit del territori, ofereixen el seu valor mitjà. 
 
S'elaboren, any a any, de la següent manera:
 
Immobles urbans.
 
  •  Es divideix el territori de cada municipi en zones anomenades àmbits territorials homogenis.
  • Es defineix el producte immobiliari representatiu en cada àmbit, per a cada ús: immoble les característiques constructives del qual i de superfície són típiques en aquest.
  • Es calcula un mòdul de valor mitjà per a cada producte immobiliari, a partir dels preus de totes les compravendes d'immobles produïdes.
  • D'aquesta manera, en el mapa urbà residencial, en cada àmbit es mostren les característiques de l'habitatge representatiu, i el valor mitjà en euros per metre quadrat de construcció (en el cas d'habitatges aïllats o apariats o de pisos) i en euros (habitatges unifamiliars). En el cas del mapa urbà de garatge-aparcament, en cada àmbit assenyala en euros el valor mitjà de la plaça de garatge típica.
 
Immobles rústics.
 
  • Es divideix el territori de cada Comunitat Autònoma en àmbits territorials homogenis: zones geogràfiques que engloben diversos municipis.
  • S'obtenen els mòduls de valor mitjà en euros per hectàrea per cada grup de cultius similars en cada àmbit, a partir dels preus de totes les compravendes produïdes.
  • Així, en el mapa rústic, ofereixen, en cada àmbit format per agrupació de municipis, el valor mitjà en euros per hectàrea de cada cultiu representatiu.
 

Què són les resolucions de la Direcció General del Cadastre, sobre elements precisos per a la determinació dels valors de referència dels béns immobles, publicades en la Seu Electrònica del Cadastre?

El dia 29 d'octubre de 2021 s'han publicat en la Seu Electrònica del Cadastre (www.sedecatastro.gob.es), les següents resolucions:

  • Resolució de la Direcció General del Cadastre, sobre elements precisos per a la determinació dels valors de referència dels béns immobles urbans de l'exercici 2022.
  • Resolució de la Direcció General del Cadastre, sobre elements precisos per a la determinació dels valors de referència dels béns immobles rústics de l'exercici 2022.

Aquestes resolucions tenen per objecte detallar la manera d'individualitzar el valor de referència de cada immoble a partir dels mòduls de valor mig corresponents, per mitjà de coeficients i regles de càlcul.

Quina funció té el valor de referència i a quins impostos afecta?

A més de la seua funció descriptiva, el valor de referència de cada immoble servirà com a base imposable dels Impostos sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPiAJD) i sobre Successions i Donacions (ISD).
 
Quan una operació de transmissió d'un immoble estiga subjecta a un d'aquests impostos, el valor de referència d'aquest immoble serà la base imposable de l'impost corresponent.
 
El valor de referència no pot superar el valor de mercat, per al que s'empren factors de minoració en la seua determinació, de manera que el seu ús com a base imposable no implica un augment de la tributació.
 
No obstant això, si el valor declarat, el preu o la contraprestació pagada són superiors al valor de referència de l'immoble, es prendrà com a base imposable la major d'aquestes magnituds.
 
Així, el valor de referència de l'immoble serà la base mínima de tributació en aquests impostos.
 
A més, en el supòsit de subjecció a l'ITP i AJD en la modalitat d'actes jurídics de les primeres còpies d'escriptures públiques que tinguen per objecte immobles, quan la base imposable es determine en funció del valor d'aquests, aquest no podrà ser inferior al seu valor de referència. 
 
Finalment, quan el valor de referència haja sigut base imposable en el tribut que greu l'adquisició d'un immoble, aquest es tindrà en compte per a aplicar la regla de determinació de la base imposable de l'Impost sobre el Patrimoni al qual en el seu cas, s'estiga subjecte. Per tant, el valor de referència només podrà afectar l'Impost sobre el Patrimoni en el que es referisca a immobles adquirits a partir d'1 de gener de 2022, en cap cas al patrimoni preexistent.
 

Quines diferències existeixen entre el valor cadastral i el valor de referència dels immobles?

El valor cadastral dels immobles s'actualitza, en el seu cas, per les Lleis de Pressupostos Generals de l'Estat, i serveix de base imposable a l'Impost sobre Béns immobles. És una dada protegida, per la qual cosa no es publica, i la seua revisió es produeix, en el cas d'immobles urbans, en el marc de procediments de valoració col·lectiva. 
El valor de referència dels immobles es determinarà any a any, de manera simultània en tots els municipis, i servirà de base imposable als Impostos sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, i sobre Successions i Donacions. No estarà protegit, i es podrà conéixer de manera permanent en la Seu Electrònica del Cadastre.

Com es calcula la base imposable?

Herència

La base imposable estarà constituïda pel valor net de l'adquisició individual de cada contribuent, entenent-se com a tal, el valor dels béns i drets minorat per les càrregues (article 12 de la Llei 29/1987) deutes (article 13 de la Llei 29/1987) i despeses (article 14 de la Llei 29/1987) que foren deduïbles. A aquest import s'afegirà el valor de l'aixovar domèstic (article 15 de la Llei 29/1987) així com el valor dels béns que resultaren adicionables. (Ley 29/1987, de 18 de diciembre, del Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones)

Donació

La base imposable serà el valor net dels béns i drets adquirits, entenent-se com a tal, el valor dels béns i drets minorat per les càrregues (article 12 de la Llei 29/1987) i deutes (article 13 de la Llei 29/1987) que foren deduïbles. (Ley 29/1987, de 18 de diciembre, del Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones)

Assegurança de vida

Constitueix la base imposable l'import de les quantitats percebudes pel beneficiari. Aquestes quantitats s'acumulen al valor dels béns i drets que integren la porció hereditària del beneficiari quan el causant siga, al seu torn, el contractant de l'assegurança individual o l'assegurat en l'assegurança col·lectiva.

Quan l'assegurança l'haja contractada qualsevol dels cònjuges amb càrrec a la societat de guanys i el beneficiari siga el cònjuge supervivent, la base imposable estarà constituïda per la meitat de la quantitat percebuda.

Com actuar quan un dels hereus no té liquiditat per a pagar l'Impost? Pot realitzar el pagament amb càrrec a compte en el compte corrent de titularitat del mort?

En aquest supòsit, l'hereu a més de la possibilitat de sol·licitar ajornament o fraccionament del pagament de l'impost, té la possibilitat de sol·licitar a l'entitat financera l'ingrés de l'autoliquidació de l'impost de successions i donacions amb càrrec al compte del mort o la venda dels valors necessari que formen part de l'herència per a tal fi. Per a això, disposa de dues opcions:
 
a) En cas que el compte corrent del mort siga d'una entitat financera no col·laboradora de la Generalitat: Haurà de presentar en la Delegació o oficina liquidadora corresponent, juntament amb el model 650, el model 740 de sol·licitud d'autorització a les entitats financeres, a l'efecte del que es disposa en l'articule 8 de la Llei 29/1987, reguladora de l'Impost sobre Successions i Donacions. Concedida l'autorització bancària per l'Administració i realitzat el pagament en l'entitat financera, haurà de presentar la presentació de l'autoliquidació en la delegació o oficina liquidadora corresponent.
 
b) En cas que el compte corrent del mort siga d'una entitat financera col·laboradora de la Generalitat: En virtut de la resolució d'11 d'abril de 2013 expedida pel Director General de Tributs i Joc publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, que autoritza les entitats col·laboradores al fet que efectuen directament l'ingrés de l'impost en els comptes restringits de la Generalitat amb càrrec al compte del causant. Posteriorment, realitzarà la presentació de l'autoliquidació en la delegació o oficina liquidadora corresponent.

Com afecta el valor de referència al valor cadastral? Com afecta el valor de referència a l'Impost sobre Béns immobles?

El valor de referència no afecta al valor cadastral vigent de cap manera. 
 
No té cap efecte en l'Impost sobre Béns immobles, i tampoc en la resta dels impostos que tenen el valor cadastral com a base imposable.

En quins casos he de presentar la meua autoliquidació a la Comunitat Valenciana?

Herència

Com a regla general, quan el mort haguera residit a la Comunitat Valenciana el major període de temps dels ultims cinc anys anteriors comptats des del dia anterior a la meritació.

Com a excepcions, quan el subjecte passiu i/o causant no siguen residents a Espanya la presentació es realitza en la AEAT

Donació

Si la donació té per objecte béns immobles, quan aquests radiquen en el territori de la Comunitat Valenciana i el donatari siga resident a Espanya.

Si la donació té per objecte altres béns i drets, quan el donatari haguera residit a la Comunitat Valenciana el major període de temps dels últims cinc anys anteriors comptats des del dia anterior a la meritació.

Assegurances de vida

Quan el mort haguera residit a la Comunitat Valenciana el major període de temps dels últims cinc anys anteriors comptats des del dia anterior a la meritació.

Quan s'entén que la residència habitual es troba al territori de la Comunitat Valenciana?

  • Herència i assegurances de vida. Quan el difunt s'estiga al territori de la Comunitat un nombre més gran de dies del període dels cinc anys immediatament anteriors, computats de data a data, que acabe el dia anterior a la defunció.
  • Donacions. Quan el donatari s'estiga al territori de la Comunitat un nombre més gran de dies del període dels cinc anys immediatament anteriors, computats de data a data, que acabe el dia anterior a la data de meritació.

Per a determinar el període de permanència es computaran les absències temporals. Excepte si hi ha prova en contra, es considerarà que una persona física s'està al territori de la Comunitat Valenciana quan en aquest territori es trobe el seu habitatge habitual, definit habitatge habitual en els termes de la normativa reguladora de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

En quina oficina he de presentar la meua autoliquidació?

Podeu efectuar una consulta interactiva de les oficines liquidadores competents, segons el tipus d'operació que hàgeu d'efectuar, a través del següent enllaç

Què ocorre si presente l'autoliquidació fora de termini?

  • En el cas que no s'haja efectuat un requeriment previ per part de l'Administració, i de l'autoliquidació resulte un import a ingressar, s'aplicaran els següents recàrrecs (article 27 Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària)
    • Fins a 1 mes: 1%
    • Entre 1 mes i 1 dia i 2 mesos: 2%
    • Entre 2 mesos i 1 dia i 3 mesos: 3%
    • Entre 3 mesos i 1 dia i 4 mesos: 4%
    • Entre 4 mesos i 1 dia i 5 mesos: 5%
    • Entre 5 mesos i 1 dia i 6 mesos: 6%
    • Entre 6 mesos i 1 dia i 7 mesos: 7%
    • Entre 7 mesos i 1 dia i 8 mesos: 8%
    • Entre 8 mesos i 1 dia i 9 mesos: 9%
    • Entre 9 mesos i 1 dia i 10 mesos: 10%
    • Entre 10 mesos i 1 dia i 11 mesos: 11%
    • Entre 11 mesos i 1 dia i 12 mesos: 12%
    • Més de 12 mesos: 15% + Interessos de demora del art. 26 de la Ley General Tributaria.
  • L'import del recàrrec es reduirà en el 25 % sempre que s'efectue l'ingrés de la totalitat del deute juntament amb el recàrrec minorat per la reducció del 25%, en el termini voluntari indicat en el document de pagament facilitat a l'interessat (articul 62.2 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària), o en el seu cas, es realitze l'ingrés degut en el termini o terminis fixats en l'acord d'ajornament o fraccionament del deute tributari.

Puc sol·licitar pròrroga del termini de presentació?

  • Únicament en el supòsit d'adquisicions mortis-causa
  • L'oficina competent per a la tramitació de l'impost podrà atorgar pròrroga per a la presentació de la documentació de l'herència per un termini de sis mesos. La sol·licitud de pròrroga ha de ser presentada dins dels cinc primers mesos del termini de presentació. S'entén concedida si transcorre un mes sense contestació per part de l'Administració. La concessió de la pròrroga implica el pagament d'interessos de demora pels dies transcorreguts des de la terminació del termini dels sis mesos inicials.

En quins supòsits se suspén el termini de presentació?

  • Els terminis de presentació se suspenen únicament per litigi o procediment de divisió judicial de l'herència.
  • Els hereus, en aquest cas, informaran l'Administració d'aquesta situació, presentant un escrit en la delegació o oficina liquidadora corresponent, sol·licitant la suspensió dels terminis de presentació.
  • La suspensió dura fins que siga ferma la resolució definitiva que pose límit al procediment judicial. L'endemà de la fermesa judicial continuarà el termini interromput de 6 mesos per a la presentació de l'herència davant de l'Administració tributària.

En quin model s'autoliquida l'impost?

La presentació es realitza amb els models oficials 650 (successions) i 651 donacions).

Una vegada emplenat en línia el model amb el programa Sar@ o la confecció mitjançant descàrrega del model oficial en PDF, realitzat el pagament en els casos que resulte quota a pagar, haurà de presentar-lo, sol·licitant cita prèvia en la Delegació corresponent, o sense cita prèvia en l'Oficina Liquidadora competent.

Quina documentació he d'aportar juntament amb els models?

  • Documentació que s'ha d'aportar amb el model 650 (successions), disponible en aquest enllaç.
  • Documentació que s'ha d'aportar amb el model 651 (donacions), disponible en aquest enllaç.

Quins deutes, càrregues i despeses són deduïbles?

En una herència

Serán deduïbles:

a) Les càrregues o gravàmens de naturalesa perpètua, temporal o redimibles que apareguen directament establits sobre els béns i disminuïsquen realment la seua capital o valor; com per exemple, els censos i les pensions.

b) Els deutes que deixara contretes el causant sempre que s'acrediten i que hagueren sigut satisfetes per hereus, marmessors o administradors del cabal hereditari.

c) Els deutes amb qualsevol Administració Pública encara que corresponguen a liquidacions posteriors a la defunció.

d) Les despeses que quan la testamentària o abintestat adquirisquen caràcter litigiós s'ocasionen en interés comú de tots els hereus.

e) Les despeses d'última malaltia, enterrament i funeral.

No seran deduïbles:

a) Les càrregues que constituïsquen obligació personal de l'adquirent ni altres càrregues; com per exemple, les hipoteques i les prendes que no suposen disminució del valor del transmés.

b) Els deutes que tinguera el mort amb els hereus o els legataris de part alíquota o amb els cònjuges, ascendents, descendents o germans d'aquells encara que renuncien a l'herència.

c) Les despeses d'administració del cabal relicte.

En una donació

Seran deduïbles:

a) les càrregues o gravàmens de naturalesa perpètua, temporal o redimibles que apareguen directament establits sobre els béns i disminuïsquen realment el seu valor; com per exemple, els censos i les pensions.

b) Els deutes que estigueren garantides amb drets reals que recaiguen sobre els mateixos béns transmesos, sempre que s'haja assumit fefaentment l'obligació de pagar el deute.

No seran deduïbles:

a) Les càrregues que constituïsquen obligació personal de l'adquirent ni altres càrregues, com per exemple, les hipoteques i les prendes, que no suposen disminució del valor del transmés.

Puc sol·licitar la devolució per l'aixovar declarat incorrectament?

Per a fonamentar les sol·licituds de rectificació d'autoliquidacions amb un valor de l'aixovar declarat pel contribuent, s'haurà de provar que en la declaració de l'aixovar es va produir l'error, bé en la pròpia existència o bé en la seua valoració.

Respecte dels béns que sí que són susceptibles de generar aixovar serà exigible una prova de l'error de fet comés, i que aquesta prova siga fefaent.

Respecte dels béns que no generen aixovar pel seu destí, per no estar afectes a les necessitats personals del nucli domèstic, la seua exclusió de la base de càlcul de l'aixovar per a la rectificació de l'autoliquidació exigeix la prova del destí rellevant a aquest efecte o del seu estat que impedeix l'habitació, això és, que per si mateixos no produïsquen rendes o que es tracta de solars o terrenys urbans sense construir, immobles en construcció o en estat de ruïna declarada.

Respecte dels béns que per la seua naturalesa no generen aixovar no serà exigible la prova (diners, depòsits, etc...).

Com es valora l'aixovar domèstic?

Es presumeix que l'aixovar domèstic es valora pel 3 per 100 de l'import d'aquells béns susceptibles de generar aixovar. En tot cas són béns susceptibles de generar o tindre associat aixovar domèstic aquells que, per la seua naturalesa i ús personal, poden tindre associats "mobles, estris, útils, efectes personals i de la llar, utensilis domèstics i robes d'ús comú". I tals béns que clarament poden generar aixovar domèstic són:

a) L'habitatge habitual.

b) Els immobles urbans afectes a l'ús personal (segones residències i altres no destinats lloguer o a una activitat econòmica).

c) Les instal·lacions desmuntables d'ús personal (no destinats al lloguer o a una activitat econòmica).

d) Els immobles rústics d'ús personal (horts per a consum familiar i altres immobles rústics que no generen rendes del capital immobiliari o rendes de l'activitat econòmica), en tant que tenen associats útils, ferramentes i eines de treball.

e) Els vehicles, embarcacions i aeronaus (autocaravanes o altres vehicles o embarcacions amb habitacles) i semovents (per exemple, cavalls de munta) d'ús personal, en tant puguen tindre associats elements, com complements, mobles i útils.

Quina tarifa s'aplica?

Base liquidable (fins €) Quota liquidable (€) Resta base liquidable (fins €) Tipus aplicable (%)
0 0 7.993,46 7'65
7.993,46 611,50 7.668,91 8'50
15.662,38 1.263,36 7.831,19 9'35
23.493,56 1.995,58 7.831,19 10'20
31.324,75 2.794,36 7.831,19 11'05
39.155,94 3.659,70 7.831,19 11,90
46.987,13 4.591,61 7.831,19 12'75
54.818,31 5.590,09 7.831,19 13'60
62.649,50 6.655,13 7.831,19 14'45
70.480,69 7.786,74 7.831,19 15'30
78.311,88 8.984,91 39.095,84 16'15
117.407,71 15.298,89 39.095,84 18'70
156.503,55 22.609,81 78.191,67 21'25
234.695,23 39.225,54 156.263,15 25'50
390.958,37 79.072,64 390.958,37 29'75
781.916,75 195.382,76 En avant 34'00

 

Quin coeficient multiplicador s'aplica?

Patrimoni preexistent Grups de l'article 20 (Ley 29/1987, de 18 de diciembre, del Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones)
EN EUROS I i II III IV
De 0 fins a 390.657,88 1,0000 1,5882 2,0000
De 390.657,88 fins a 1.965.309,58 1,0500 1,6676 2,1000
De 1.965.309,58 fins a 3.936.629,28 1,1000 1,7471 2,2000
Més de 3.936.629,28 1,2000 1,9059 2,4000

 

Quins beneficis fiscals tinc?

Puc ajornar o fraccionar el pagament?

  • Amb caràcter general qualsevol deute tributari derivat de l'Impost sobre Successions i Donacions és ajornable o fraccionable en els termes de les normes generals sobre ajornament i fraccionament de pagament (regles generals del Reglament general de recaptació), i ho ha de sol·licitar l'obligat tributari. Models generals disponibles.
  • A més, en el cas particular dels deutes tributaris derivats d'adquisicions mortis causa de l'impost (herència, llegat o un altre títol successori), hi ha supòsits especials d'ajornament o fraccionament (regles especials de la normativa de l'Impost sobre Successions), i ho ha de sol·licitar l'obligat tributari. Models especials disponibles.

Com actue si m'han liquidat?

Lloc i terminis d'ingrés

L'import del deute es pot ingressar en qualsevol entitat col·laboradora de la Generalitat Valenciana en la recaptació d'ingressos, i per a fer-ho s'ha de presentar la carta de pagament.

El pagament es pot efectuar en diners de curs legal o per mitjà de banca per Internet, banca electrònica, caixers automàtics i altres mitjans de pagament autoritzats per la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, i que en cada moment tinga habilitats cada entitat col·laboradora.

S'ha de fer el pagament del deute en període voluntari en els terminis següents:

  • Si se us ha notificat la liquidació entre els dies 1 i 15 del mes, des de la data de recepció de la notificació fins al dia 20 del mes posterior o, si aquest no és hàbil, fins a l'immediat hàbil següent.
  • Si se us ha notificat la liquidació entre els dies 16 i últim del mes, des de la data de notificació fins al dia 5 del segon mes posterior o, si aquest no és hàbil, fins a l'immediat hàbil següent.

Si s'acaben aquests terminis sense que s'haja efectuat l'ingrés, s'exigirà el deute pel procediment de constrenyiment sobre el patrimoni de l'obligat al pagament.

Recursos i sol·licituds

L'escrit s'ha de dirigir a l'oficina que corresponga de la ATV, la qual el remetrà al tribunal competent.

Si la reclamació economicoadministrativa es tramita pel procediment abreujat, les al·legacions necessàriament s'han de contindre en el mateix escrit d'interposició i, a més, s'ha d'adjuntar còpia de l'acte que s'impugna i les proves que es consideren oportunes.

  • Recurs de reposició. En el termini d'un mes comptat a partir de l'endemà al de la notificació de l'acte recurrible o del següent a aquell en què es produïsquen els efectes del silenci administratiu. S'ha d'interposar, si és el cas, amb caràcter previ a la reclamació economicoadministrativa i davant de l'òrgan que va dictar l'acte recorregut.
  • Reclamació economicoadministrativa. En el termini d'un mes a comptar de l'endemà de la notificació de l'acte impugnat o del següent a aquell en què es produïsquen els efectes del silenci administratiu. S'ha d'interposar davant del Tribunal Economicoadministratiu Regional de València, que resoldrà en primera o única instància, segons la quantia de la reclamació. No obstant això, si l'import que és objecte de reclamació és superior a 150.000 euros, amb caràcter general, o a 1.800.000 euros, si es refereix a comprovacions de valor o a la fixació de valors o bases imposables, també es pot presentar alternativament davant del Tribunal Economicoadministratiu Central.

L'escrit s'ha de dirigir a l'oficina que corresponga de l'IVAT, la qual el remetrà al tribunal competent.

Si la reclamació economicoadministrativa es tramita pel procediment abreujat, les al·legacions necessàriament s'han de contindre en el mateix escrit d'interposició i, a més, s'ha d'adjuntar una còpia de l'acte que s'impugna i les proves que es consideren oportunes.